festa al peladet

Aquest cop, calia treure’m els demonios i que millor fórmula que deixar anar el cuquet, que ja feia temps duia al cap i de provar una solitària. Si, ja se que per els que teniu el cul pelat de fer-ho, això es una xorrada. Encara que estic segur que per tots, és com el primer petó. No s’oblida.
Agafant notes d’aquí i d’allà, col·legues, blogs...., i cada vegada que tocava amb qualsevol aspecte del tema, s’anava format, amb més força la idea de veure’m sol davant la paret. I la festa, era la candidata idònia.
Em preocupava força la corda. Bucles, pes de la mateixa, acabar fet pols de donar-me corda. La nit anterior amb els preparatius, ja ho vaig veure clar. Ho faria amb motxilla. Vaig recordar, un dia de rius amb MTOCanyoning, amb quina destresa Toni, muntava els ràpels. I el millor, quina forma més ràpida i neta de recollir-ho tot.



El segon punt clau: autoasegurar-me. Li vaig copiar la idea a Santi. Solsament que el meu gri-gri és diferent, i vaig practicar-li un parell de forats de 3mm, en el plàstic que fa de separador. Allà on la corda no toca. Finalment i un cop muntat, l’aparell es mantenia sempre a la mateixa posició i l’entrada i sortida de corda ho feia gairebé de forma natural. Només calia que estirés una mica de la que duia a la motxilla i ella sola lliscava per l’aparell. No m’he instruït ni he preguntat sobre la formula ideal, segurament n’hi han moltes més. A mi aquesta m’ha anat de perles.

Tot d’una, carregat com un dimoni, tocar els primers cantos i mirar enrere per veure només el trist nus com s’agafa amb passió a la R i tu a l’altre extrem..., una barreja de sensacions inexplicables. Alegria, por, solitud, incertesa, triomf, bogeria...
Vaig entrar amb una mica de fred, tot i que en acabar l'artifo, ja anava calent, només anava pensant que havia de fer-lo de nou i això encara em produïa més calor. Tres llargs més, ja amb samarreta i disfrutant com un poseso. Quedava la guinda. Ole Paca!.





07/02/2010 - peladet/festa del paca
jesús

• Comentaris [0]

demonios

EL SILENCIO ES ORO
- Dejad de hablar, y no habrá nada que no seáis capaces de comprender. -
Provervio budista

El silencio permite prestar atención a todo, y observar el caudaloso desfile de 'detritus mentales' que recorren incesantemente nuestro espíritu. Quedarse un rato sin actuar constantemente es un aprendizaje que requiere un espíritu abierto, tiempo y paciencia. Evita los programas de televisión y los artículos de prensa que no te aportan nada y roban tu tiempo, tu espacio mental y tu silencio. No son más que soporíferos que te acunan en una pasividad embrutecedora, chiclé para los ojos. El silencio te ayudará a expandirte en su vacío. Es un espacio receptivo. Deja que él te conduzca.

el arte de simplificar la vida / urano

• Comentaris [0]

cambre d’Aze

evidenment el dia requeria un acte de fe. des de bon matí el dia es presentava fred i gris. abans però d'entrar en territori gavatxo, fem una paradeta a un bareto que un gran col·lega en va ensenyar. allà disfrutem del servei, l'escalfor entre currantes, bocata calent i uns cigarros. Això ens fa templar els ànims del fred dia i en un plis ens platem a sant pierre dels forcats.
naltros agafem la cadira, que total son 5eurets i ens assegura sobre tot, una evacuació ràpida. detall de les nenes de la taquilla, va ser demanar-nos en un full, els noms i un mòbil.
un cop tot lligat, l'aventureta comença...., i  qe millor que, en lloc de tres mil paraules us deixi tres fotos?







pierre, langas i jesús

• Comentaris [0]

Montanisell, Liron KZ

Donat que el dia no donaría per més ens deicidim per la serra de Sant Joan, arribem amb alguns entrabancs, a les dotze a sota del nostre objectiu.
Avistem des de la pista el marcat esperó i el contrafort que segons la resse de Ferran Rodríguez, ens ha de donar la entrada a la Liron KZ. Sense aquesta segurament seria una feina complicada localitzar-la.


A peu de via i en veure la placa d’entrada, donen ganes d’atacar. intens i difícil.
Al segon llarg, (el coralino), un bon aleje al primer bolt, una petita travessia a esquerra que ens resulta un pèl expo i un díedre a equipar, et deixa satisfet.


Ataca JM el tercer i amb un desplom força pronunciat amb tres passos d'artifo, que els lolos fan en lliure, i placa de cinquè apretat. Comentem de com ens agradaría veure com ho fan.


Llarg de tràmit fins a la feixa d'uns cinquanta metres.
I el quart, uiiiiii el quart. I pensar que vam estar a punt de baixar de R3. Recerca d’un pitó en terreny d’aventura per situar-se a sota del desplom, només disposem de dos bolts per superar-lo, haurem de sortir entre dues fissures a equipar i encara desploma una mica. Per acabar d’arrodonir el llarg, sortim a la esquerra i la resta adherència entre canalillas, tipus sal de frutas. Tot un divertimento.


per baixar, varem descartar rapelar per la via (tot i que ho recomanen). Rai, tenim dues opcions més per baixar d’allà. En el que ningú va caure es que la vessant nord estaria tant nevat. Ja només quedava una opció, fer-ho per la canal del Pont de la Roca. Entre ràpels i recerca del camí adequat varem estar prop de dues hores. descens entretingut, més si pares a veure el pont i fotos de rigor.
Per celebrar-lo varem fer unes pintes al Portal d'Organyà i de pas una visita al poble, que va ser d’allò mes enriquidor.

tot plegat i com sempre, un dia ben aprofitat i de bones vivències.


23-01-10. serra de sant joan/montanisell/liron KZ
wofgang, pau, joan miquel i el menda.
jesús

• Comentaris [0]