Barranquisme a la Dent d’Orlú‏

Carles Canós  7 Juliol 2010 00:33:11

Ben aviat estem pujant per el bosc que ens porta a la sud est de la Dent. "Això es un putu embut!" es la primera impressió al veure la tapia...

..Anem veien com comencen a créixer les nuvolades i tres voltors despistats fan espirals ascendents a tota hòstia...

...A les 12 trepitgem el fil de l'aresta i les boires pugen de la vall ràpidament,... Ja fa estona que l'ambient s'ha tornat inquietant i la visió del fil de l'aresta que continua fins amunt, endinsant-se al núvol, es espectacular.... un breu descans i comencem a rapelar..
.


... Estem al mig de la tapia i no veiem res mes enllà de 30 metres amunt o avall. Ja sabeu la sensació.
Quan el company desapareix rapel avall i em quedo sol, obscurs pensaments m'atabalen. Un llamp i un tro gairebé al mateix temps enceten el pastis. Estem dins del festival i comença a pedregar fort. El clatell se'ns m'enrampa de la por al veure'ns la pell de la cara blava cada cop que el llamp espetega. La temperatura cau en picat. Tiro les cordes a vall però estem just en el punt on la via va prop del torrent....les cordes rellisquen arrossegades per l'aigua que baixa per tot arreu, desapareixent en el riu.



L'idea es sortir d'allà, anar cap a la esquerra, a buscar una línea de rapels d'un altre via que veiem mes enllà. Començo baixar en mig d'una forta pedregada i em paro en unes repisilles per recuperar les cordes i treure-les del riu però a les tres o quatre braçades passa allò que no podia passar. I la corda es queda travada sota el torrent...
El relat complert a: dentorlu.pdf



julio i carles

• Comentaris [1]