Blog 

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny.
Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....

 En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estudiant a Catalunya, un altre escandinau però que per motius de feina viu a Borneo i la tercera que ens acompanya es una Geòloga de la Universitat de Massachusetts que ha vingut a conèixer aquestes parets que tant ha explicat i estudiat a les seves classes però que encara no havia tingut oportunitat de tastar. El poca solta, desprès de escoltar-me pacientment, deixar anar , amb certa sorna, un simple 'nosaltres de Barna', pixa pins a la fi.
 

Model de ressenya rapelable
Model de ressenya rapelable

 


 Que no saben que on estem es una via d'escalada i que s'han d'esperar a que arribem a dalt? Que no han sentit parlar de la preferència a muntanya? En assabentar-me que eren cinc, la meva indignació va en augment i li pregunto com pensa que pot suportar la reunió amb vuit persones. Ara ja mal carat i sense ànim de continuar fent-se el simpàtic em contesta que no cal que em preocupi  ja que ells estan d'un parabolt i desconnectats de la meva reunió. Vaig tenir de callar davant la evidencia. Baixa un segon d'ells i baixa amb dues cordes penjades, van per feina. Encara no han arribat els meus companys però em comença a preocupar tanta gent a la reunió. Aquest segon que ha baixat ja l'he vist aquest matí a primera hora i que he intentat ajudar-lo a desenredar les cordes que tenia a terra mentre el seu company escalava. Un pomes agres que no se perquè es mostrava tant inhòspit en oferir-li la meva gererosa i desinteresada ajuda.  Per tant.... mentida podrida quan han dit que no sabien si hi hauria algú escalant a la línia de ràpels. Insisteixo és una via de escalada i amés línia de ràpels.

 Sense adornar-me han anat passant i de cop i volta veig que algú d'ells ha posat una cinta entre el parabolt de ells, on estan tots cinc penjant i rapelant, i la nostra reunió. El clima es va escalfant i arriba el punt àlgid en quedar-se l'últim d'ells que es veu el mes valent, ja que tots es veia que tenien ganes de fugir d'allà. Ja preparat en el ràpel em pregunta, que si aquella cinta era nostra i respon que no ho sé. Davant el dubte la recupera, la penja al seu arnès i em prega que si puc unir amb una de les meves cintes la meva reunió amb el parabolt del que està rapelant. En aquest moment segur que ja treia fum per les orelles i li deixo anar que no, que és molt perillós per la meva cordada. Per buscar la complicitat amb el seus companys, es gira i els hi diu a crits: Hey!! que sapigueu que 'aquesta' no vol reforçar el nostre parabolt amb la seva R..., si passa res digueu-li a la meva famili!!!
És indignant la poca consideració i el poc coneixement que alguns individus tenen de les normes fonamentals. Òbviament son qüestions que no podem esperar que el nostre col·lectiu sigui conscient i n'aprenguin per si sols. Cal una actuació en aquests sentits per part d' algú que conegui a fons aquestes problemàtiques que freqüentment ens trobem.

Algunes mesures que es podrien prendre podrien estar:

 

 

  • Els aperturistes de vies en confeccionar els croquis inserir en el mateix uns símbols que indiqui clarament qui te la preferència. Caldrà així, col·locar físicament els senyals corresponentsa les vies rapelables. Òbviament la de prioritat en sentit contrari a dalt.
  • Al final de la via col·locar un màstil amb un mirall parabòlic perquè es pugui veure tota la via i determinar si es pot baixar o no. (La despesa de les instal·lacions caldria que corregués a càrrec de les respectives federacions).
  • I ja tirant i fent ús de la darreres tecnologies,(i això ja és per nota), disposar de drons, en diferents zones, que estiguin programats per anar voltant per les vies que es rapelen i enviant informació al escaladors d'aquella paret si la línia de ràpels està ocupada i, en funció de la lentitud de la cordada que ascendeix, programar la hora de baixada.
  • Paral·lelament a l'hora d'aplicar alguna o totes aquestes mesures, promoure una iniciativa de regulació a la muntanya que defineixin clarament les normes fonamentals per conviure tots. Per tirar endavant aquesta iniciativa i la recollida de firmes hem creat un grup a twiter @siyosubotuteesperasypunto per anar intercanviant opinions i també una petició a https://www.change.org/p/si-yo-subo-tu-te-esperas-y-punto.html a la que podeu deixar les vostres firmes.


Us animeu a participar? Gràcies a tots.

Filomena Shoperhauer.

 

Created byla tribu · 10/11/2015 ·  0 ·   Comentarios(9) · open  
pedro

Hola yo soy el que bajaba con las dos cuerdas , y despues de leerte es lo mas subrealista que me ha pasado en la vida , el unico codigo de la montaña es la paciencia, el compañerismo y el ser comprensivo con los demas, no hay prioridades mas alla de las vitales y era vital dejarle a nuestro compañero una cinta que uniera las reuniones mientras rapelaba y eso es precisamente lo que tu no respetaste la seguridad del mas debil......espero que no vuelvas nunca mas a la montaña por el bien de todos.

pedro
 10/11/2015 15:46:57 CET
segur que sí

Veig pedro que el post té raó, ets un prepotent.

Si tu decideixes rappelar per allà, t'espaviles però no poses en perill a la cordada que està pujant.

8 persones d'una R és una imprudència.

La R està ocupada? doncs t'esperes. Que son les 15h i tens temps. O és que tancaven el Bar? Vital és si hagués estat tard, fes fred... Segur que aleshores haguéssiu compartit tot el material. Però eren les 15h!!! Doncs esperes i ja està, per mitja hora...

Espero no trobar-te mai a una paret

segur que sí
 12/11/2015 08:50:52 CET
Deuni Do

No sé , tot plegat molt patètic

A la muntanya ÚNIC codi és el de la col.laboració. Si una via és rapel.lable tant incorrecte és passar damunt de una cirdada que puja com fer una via per on cal baixar, amb dues cordades per sobre i pretendre que no hi haurà algun caos…

Donant per vàlides les DUES VERSIONS ( admirablement compatibles), entenc que FILOMENA millor que te’n vagis a vies més remotes…ah…i no fotis tant d’escandol si en una reunió de 3 parabolts no els uses tots. Es tant simple com muntar 2 triangles de 2, que passin rapid i ajudar-los…hauria estat més segur, més rapid i més “normalet”

Rapel.lar de UN sol parabolt amb una reunió al costat i ni deixar conectar als qui baixen…tots plegats d’on sortiu??? És per flipar…fins i tot es podría conectar dues cordes i baixar dues tirades amb la corda fixada CORRECTAMENT a la R i que la AMIGA us la desfés un cop havieu baixat.

Tot plegat una bona mostra del bon ambient imperant arreu…massa drets i massa poques obligacions, així ens va…codi de circulació a la muntanya…me’n vaig a vomitar…

Deuni Do
 12/11/2015 12:07:17 CET
JOSEP

Fa 40 anys que escalo i la unica norma estessa que conec es que qui primer arriva te el dret de via i qui decideix anar radera d'una cordada i va sobre la seva responsavilitat...sempre s'ha dit que lo respectuos i mes segur es matinar mes o canviar de via si la que volem fer ja esta ocupada i molt mes si ademes es lloc de baixada .ES DE SENTIT COMU.

JOSEP
 12/11/2015 14:14:39 CET
jesús

Fenomena, gràcies pel text. Ens dones la possibilitat de desfogar-nos davant l'absurda situació que vam viure per culpa teva.

Deixo uns apunts....

- Calculo que l'horari que portaveu aproximadament era 4 h. en 2 llargs. Encara us quedava un llarg ; 15:00+2 h.=17:00.

- De pas, com la preferència era vostra no?, haguéssim tingut també d'esperar i, com us veiem de 'sueltus', segur que haguéssim fet vivac allà.

- A la reunió no vam estar més de tres, i els tres del nostre parabolt i no de la teva reunió.

Coincideixo amb Deuni Do. Segurament hauria estat més normalet si fossis una persona generosa i amb sentit comú. I jo també espero que no tornis mai més a la muntanya per al bé de tots.

jesús
 13/11/2015 22:50:47 CET
aniol

Per flipar amb tots vosaltres...rappelar de un sol parabolt ho trobo de pasarells ...i de pas una mica de sobrats(el cementiri n 'es ple)ara tambe veig que els altres que estaven escalant haurien de havdr ofert la conexio...(jo passo de quedar traumatitzat per veure caure una cordada )

aniol
 15/11/2015 18:43:21 CET
Albert

Al·lucinant. Moltes vegades m'ha passat aquesta situació que expliques. alguns cops he sigut jo el que pujava i altres el que rapelava, i poques vegades he trobat males cares, en la majoria dels cassos col·laboració, companyerisma i bon rollo.

ho sento, no ho puc entendre d'altre manera

Albert
 17/11/2015 18:21:27 CET
Carles Canós

Ep Filomena, jo soc Carles Canós, el "valent" que rapelava últim. Un "individu pixapins desconsiderat i ignorant" que es mereix rapelar d’un sol parabolt com a càstig per l’ofensa. Molt justa la teva norma de càstig que em vas imposar, m’ho mereixia...

Es tant absurd el que dius que m’alegra que t’hagis preocupat en escriure els fets. Et poses en evidencia tu soleta.

Si vas a escalar a la Roca Gris en diumenge, en un dia solejat, a les 11 del mati, i a demes se’t acut anar a fer la VIA per on es baixa d’aquesta paret, doncs ets una mica il•lusa si et penses que estaràs soleta. Tothom sap que es una via on el mes fàcil es que et rapeli algú. I més a les 15 de la tarda. No entenc com una dona experimentada com tu no ho va tenir en compte, i més veien el gran nombre de cordades que hi havia aquell diumenge.

Primer de tot, ningú esta obligat a saber que fan els altres o si hi ha algú escalant per la única línea de rapels. Si pretens que totes les cordades que han acabat les vies sàpiguen que hi ha algú a la via i a demes pretendre que s’esperin a que tu acabis la via per on es rapela... ho tens clar.

Filomena, t’asseguro que vaig intentar baixar a peu. Vaig remuntar tot l’espero i em vaig esgarrapar gustosament per intentar trobar un cami per baixar. T’asseguro que ho vaig intentar... però no hi ha un camí fet. Vaig tenir que recular i vaig arribar just quan estava rapelant l’últim company. Per això era l’últim. Tot per no tenir que trobar-me amb tu a una reunió, perquè ja vaig tenir que aguantar els teus crits histerics a les cordades que anaven baixant per la “teva”via. Molt desagradable estar escalant al costat i escoltar crits, bronques i mals rollos. I molt desagradable estar en una reunió amb tu. Dels tres que anàveu, eres la única que es queixava. Fins hi tot el teu company et va demanar que et callessis una estona, que ja en hi havia prou.

A un dels companys, quan el “poca solta pomes agres pixa pins” que dius tu, va fer conya de la situació per intentar treure ferro a veure si et tranquil•litzaves, el vas insultar. Ja et vaig dir que et calmessis, que no feia falta faltar el respecte.

I em vas insultar a mi, per dir la veritat als meus companys quan em vas negar unir-me a la Reunió. Em vas dis el nom del porc a mi i la meva familia. Vaig arribar a terra pensant que m’havia topat amb una desequilibrada que havia oblidat pendre la medicació.

Sobre el GRAAAAAAAN perill que representa estar 8 en una reunió de tres parabolts (no tres burils o tres pitons) t’explicaré algun detall perquè et tranquil•litzis per si mai et torna a passar:

Mai hi varem estar 8 persones penjades simultàniament. Nosaltres anàvem 3 amb 2 cordes i 2 més amb dos cordes i quan arribava l’últim (jo) encara penjant de la reunió de dalt, un de nosaltres ja estava arribant a la reunió de mes avall. I el teu company ja estava escalant i amb assegurances passades. Una reunió ample, que te una bona feixeta per els peus on no cal penjar-se de la reunió si no vols, d’una via ramposa, amb 3 parabolts, es prou segura per suportar 4 persones connectades. Sempre que es munti be la reunió, clar: 2 x 2 parabolts i 5 x 1 parabolt no es una reunió, es un grup de persones exposades fent l’indio perquè una està equivocada.

I per acabar, el que tu entens com "indignant la poca consideració i el poc coneixement que alguns individus tenen de les normes fonamentals" ¿vol dir negar a una persona conectar-se a una reunió, que no es ni teva! a tenir que exposar-se a rapelar d’un sol parabolt perquè no et va donar la gana de connectar-lo a una reunió de 2 parabolts? ... I a demes ho expliques! Es que... es d’una obvietat que hagués tingut que sortir de tu l’oferiment de unir el parabolt a la Reunió! Sembla mentida que no nomes no m’ho oferissis, sinó que a demes m’ho neguessis quan t’ho vaig demanar. Aquest fet es l’únic perill que es va donar en tota aquests historia. I la cagada va ser meva de passar de tot i no esperar-me a que fotessiu el camp d'allà i canviar la corda de reunió. Però de veritat, no aguantaba ni un segon més al teu costat.

I de la resposta del “segur que si” .... o ets el pallús que anava amb ella o ja li pots escriure per quedar-hi. La unió fa la força xaval! (no només en les Reunions).

Carles Canós

Carles Canós
 02/12/2015 18:30:52 CET
Raul

Una mica de sentit comu i educació es el que et fa falta Filomena, i menys "normes fonamentals"...

Raul
 09/12/2015 07:07:30 CET
Nombre
Email
Web
Comentario
Captcha security
Haga clic para generar una nueva imagen captcha

Por favor escribe el texto anterior en este cuadro