Blog 

Hurtado Carbonell a Diables

Les bones expectatives creades per comentaris de col·legues, i piulades vistes, es tornen a complir. Una bona via amb ambient, de les clàssiques que ens agrada, i a la que ja li teníem ganes. Anàvem informats de que ens trobaríem referit a l’equipament que era una mica antic, encara que quan estem per feina se’ns fa mes antic i rovellat encara.

Prèviament hem d’escalar els dos llargs de la CADE, el primer per una placa fineta d’uns vint metres i el segon una gran travessia fins al díedre de la Hurtado Carbonell. Aquesta tirada no és difícil, però cal parar atenció ja que la roca està prou trencada, herbes i en algun lloc la lleixa és estreta. Per sort trobem algun parabolt i alguna savina per protegir.

Tercer llarg

 

A partir de la lleixa jardí, on fem la segona reunió, enllestim el díedre que tenim davant i ara ja el material ja és de la època. Veig que la companya va fent a poc a poc perquè la roca és delicada i cal anar protegint amb alguna cosa més del que n’hi ha. Si m’hagués tocat a mi aquest llarg de primer no tinc clar el control de la por, però el vaig trobar estressant.

Arribem a la part més penosa de la via en els dos llargs següents de fes-ho com puguis ja que, com s’aprecia a les imatges, el material de la via està de pena i cal estudiar la estratègia per cada pas, i fent ús d’invents que portem per el cas.